Quan aturar-se és la solució
Què permet la fibromiàlgia? Doncs, aturar-se perquè no no et deixa moure’t amb normalitat, el cos fa mal, se sent un gran cansament i no es poden fer les activitats habituals. Justament aquesta és la solució que troba el cos quan et trobes en un estat d’exigència constant que creus que no pots deixar de banda.
Es tracta d’una malaltia crònica caracteritzada per dolor en varis punts de la musculatura i les articulacions, sense que existeixin lesions ni causes orgàniques demostrables.
Hi ha persones que es troben en lliuta entre dues parts d’elles mateixes. Les obligacions familiars pesen més que la seva pròpia vida i viuen en una lliuta interna entre una cosa i l’altra.
Es tracta de persones que senten que han d’atendre a algú i això les bloqueja perquè se senten obligades a fer-ho sense remei i no veuren altra manera de fer-ho, de forma que no viuen la seva vida i no segueixen el seu propi camí; no se senten amb el dret a fer-ho. Primer hi ha un dolor psíquic que es transforma en dolor físic. Evidentment, han arribat a creure que la pròpia vida no té prou valor.
La culpabilitat acostuma a ser la clau del candau que manté a aquestes persones en un estat crònic de rebuig al canvi, por al futur i una tremenda sensació d’inseguretat. Així, doncs, aquestes persones no acceptaran les solucions i els costarà sortir de l’obligació que senten com un jou que no es poden treure. El bloqueig prové de les històries i obligacions familiars que es creuen.
La fibromiàlgia pot venir acompanyada de son no reparadora, ansietat i depressió.
